Obtenir un Premi Nacional de Cultura projecta llum i visibilitat sobre qualsevol creador.
En el cas de l’artista electrònica Mónica Rikić (Barcelona, 1986), que va obtenir aquest guardó el 2021, suposa un esdeveniment amb implicacions profundes sobre l’activitat artística i la nostra relació amb ella i amb el món. En ple impacte de les tecnologies en totes les esferes de la vida, Rikić centra la seva investigació en el codi i l’electrònica creativa, la confluència entre l’esfera digital i no digital, la col·laboració entre humà i màquina, i el joc com a pràctica i aprenentatge.

Des de l’imaginari de golems, androides i autòmats on s’originen les primeres nocions literàries de robot al centre d’Europa fins a l’auge de les intel·ligències artificials al segle XXI, el camí i les implicacions
amb els agents no humans ha estat llarg i fèrtil. Amb Rikić el públic es preguntarà fins a quin punt una màquina pot “co-crear” art, quins espais col·laboratius i socials es poden compartir i, sobretot, a reflexionar sobre la idea que ens envaeix en temps d’hiperconnexió: no focalitzar tant a saber on comença i acaba la humanitat respecte de la tecnologia, sinó què significa, essencialment, ser humà en el temps present.