La figura de Domènech i Montaner és la d’un humanista de personalitat artística polièdrica i amb una consciència social i de país superlatives, que recorda els homes del Renaixement. Enguany que commemorem el centenari de la seva mort, recordem no només el vessant conegut de l’arquitecte artífex del Palau, sinó també la seva filiació musical als grans mestres que també van servir de guia a Lluís Millet, fundador de l’Orfeó: Bach, Beethoven i Wagner.
Lluís Domènech i Montaner
Lluís Domènech i Montaner va establir les bases del Modernisme a Catalunya i es va convertir en el referent dels arquitectes que van seguir el corrent imperant a les acaballes del segle XIX; fins i tot d’un geni inclassificable com Antoni Gaudí. Amb el Palau de la Música Catalana, va transcendir el concepte de sala de concerts imperant fins al moment per crear una autèntica joia arquitectònica, una Wunderkammer (cambra de les meravelles) en què la Natura i les referències simbòliques a la música doten de sentit un espai inundat per la llum natural que amaga un tresor inabastable, l’art musical. A través de les figures de Bach, Beethoven i Wagner, els seus compositors predilectes, podem entendre millor l’univers musical que incitava les emocions de Domènech i Montaner i que inspirà el mestre a crear el gran palau de la música que acull avui dia totes les manifestacions musicals.
El Palau de la Música Catalana és més que un edifici modernista, és un temple de la música i un cor que batega des de fa més de cent anys en la vida cultural i social de la ciutat i el país. Un monument capaç d’integrar altres monuments en forma de fets històrics, idees i música. Tres conferències a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català, on es troba la primera pedra de l’edifici, vinculen l’obra de Domènech i Montaner amb la bastida intel·lectual i musical d'altres genis .
Domènech i Montaner no va ser aliè a l’impacte de la música de Wagner a Barcelona; una energia que va marcar la vida cultural de tota una ciutat. Per a l’arquitecte, l’obra de Wagner va esdevenir una forta influència gràcies a les primeres obres del compositor ( Lohengrin, Tannhäuser. ..), per bé que després l’admiració es va anar diluint amb les obres més tardanes.
També són notables les seves vinculacions amb Richard Strauss . Domènech i Montaner va rebre una influència impactant del bombardeig de la catedral de Reims durant la Primera Guerra Mundial i Strauss va inspirar-se en els bombardejos de la Segona Guerra Mundial per compondre Metamorfosis . I ambdós van treballar sobre la idea de la metamorfosi en les seves obres ; així, l’arquitectura del Palau és, també, un monument erigit sobre arts antigues sobre les quals s’introduïen tècniques modernes.
El Bach arquitecte
Conferència-audició de Juan de la Rubia, organista titular de la Sagrada Família, a l’orgue Walcker del Palau de la Música Catalana
25.06.23 - Sala de Concerts
Beethoven i la forma sonata
Conferència-audició sobre l’estructura compositiva de les Sonates de Beethoven amb Jonathan Brown, membre del Quartet Casals
