Gustav Mahler mai va sentir-se comprès.
Fins i tot en referir-se a la seva música, Mahler era conscient que el públic de la seva època no estava preparat per entendre-la i per això la seva frase
“el meu temps arribarà”
esdevé profètica, ja que, un cop ell ja havia mort, la seva música va començar a ocupar els escenaris de tot el món amb gran èxit. Mahler va viure una forta convulsió vital i a la seva obra queda palesa a mode de diari personal. La
Primera Simfonia, “Tità”
ens presenta l’heroi capaç de superar les dificultats, fins i tot d’enganyar la mort. És el Mahler més vital, jove, que encara confia a trobar esperança.
La
Cinquena
és una declaració d’amor a la seva dona Alma, a la qual s’entrega en cos i esperit, com percebem al famós “Adagietto”.